Aclaració

Estic en el “Quesi”,

Quesi, no és una marca de formatges,

ni una marca d’embotits,

ni una barra de pa,
ni una marca de dentrífic,
ni d'una botella de llet, 
no és tan sols ni una marca de ví,

ni el nom d’una flor

ni salvatge, ni no salvatge

Quesi, no és el nom de cap nen,

ni de cap home,

ni de cap dona,

ni de cap animal.

Quesi, és una acció

de pessadesa, en la meva ment.

Quesi, és un convidat,

embriagat de por,

de dubtes,

de desconfiança,

de desamor.

Quesi, és el nom d’una obsessió.

He obert una porta,

i he alliberat un desig,

però juntament amb ell,

o millor dit, 

amagat darrera d’ell

en una capa invisible,

El Quesi…

Quesi no havia d’haver dit allò,

Quesi no vull gaires, socials,

Quesi no puc compretre’m a més,

Quesi sóc una solitària,

Quesi no m’agraden les accions socials,

Quesi prefereixo poca gent,

Quesi no puc fer-ho,

Quesi, Quesi...

Quesi, quesi, quesi, quesi….

Ai! Laura meva perquè no descanses un poc?

Per què no poses atenció en la respiració?

Per què no t’atures?

Perquè… què et passa?

I en el fons, sé, que  faré bé les coses,

Que m’estimo a mí mateixa,

Que sóc una lluitadora...

Però també sóc altres coses de mi que no m’agraden…

I?

Ah! Tinc uns ideals de com m’agradaria ser?

És això?

Quan el Quesi comença, al cap d’una estona,

M’anadono que estic fent actes de Violència contra mí,

Que no m’estimo,

I no paro de jutjar-me i criticar-me.

He obert una porta…

I les que em queden….

Algunes no fa que surti el Quesi,

D’altres sí……

I què hi faré?

Viure!