jueves, 29 de noviembre de 2012

No sé què dir...


Sento una necesitat imperiosa d’escriure…
I a voltes no sé què dir,
sembla com si l’aixeta ja no degotés.

I m’escolto en silènci
i des del silènci escolto la respiració
i em deixo bressolar per ella
Com el mar,
com les onades...

Petites maragdes,
ocells de colors,
Vitralls de foc,
Alegría lluminosa!

Per fí, ha sortit!
Una cançó,
Un poema,
Una flor,
Un tresor.

Per Tú, per Mí,
Gràcies!


miércoles, 28 de noviembre de 2012

Sol Dorado


Cómo expresar
ese momento,
esa experiencia
esa visión del Sol Dorado
que me trae la experiencia
del NO TIEMPO,
de la NO DUALIDAD!

Momentos de Plentitud
y al decir -momentos-,
me engaño a mí misma,
al nombrar -momentos-
llamo a una experiencia que No es.

Sería más coherente expresar:
Experiencia en espacio insondable
amplitud de océano cósmico,
Fusión con Mi Sol Divino
Padre-Madre de toda Fuente.

Nombrarla con colores dorados,
radiantes arcos iris, colores de Alegría!
carcajadas limpias,
-qué bonita es mi Niña!
Cómo ríe a carcajadas blancas
ha nacido de mi vientre materno,
de mi útero Indeprofundis.

Un fruto ha emergido de la noche oscura
y fusionó con la blanca luz,
con el Sol Dorado.

Qué bonita ella,
-mi niña- Carcajada pura,
Alegría en el cielo Sol y Azul
Qué bonita mi Niña!, 
Mi Sol Dorado!.






lunes, 19 de noviembre de 2012

Agraïment


Gràcies laura,
per ser considerada,
fer cas de la teva intuïció,
Estimar-te.

Gràcies laura,
per aturar les teves obsessions,
que són aggressions,
ignorancia, manca de llum.
Oh Laura, gràcies!

Gràcies laura per estimar-nos,
no pots dir-te
ni que un bri de tu, has deixat
d’estimar-te
si fos així,
ara, no series aquí
Sento amor i agraïment per tu.

                                                                      II
 
Ets i som, un esperit fort, valent.
Ets una dona combativa
en el silenci, en la paciencia,
en el camí del desert que has atravessat
durant “temps”, en el –no temps- d’aquest univers immens,
en aquesta encarnació.

M’omple de joia haver-te acompanyat.
Juntes hem plorat,
atravessant paratges foscos
on la vida és sota terra.

Amb humiltat, hem, has alçat als ulls
a la Llum de tota Llum.

 
Ara, laura, sento calidesa en aquest espai-temps
per tu, essent amb tu.
El foc, càlid I humit,
caliu de tota vida.

Reneix!

Sura del fons del teu ésser,
com un tauló de fusta al mar.

                                                         
                                                                       III

Bressol d’amor,
niu de comfort,
sento una expansió d'amor essencial,
Per fí!
Gràcies laura
per la teva calidesa nascuda,
per la teva força d’esperit,
per continuar caminant.


                                                                IV


 
Alço als ulls interiors
al Déu Pare-Mare,
Sol de sols,
Font de fonts,
Nom innombrable
Calidesa, fortalesa
No aparto als meus ulls de tú
I tota jo envoltada de tu.

Que cada respiració de mi
Sigas Tu en Mí.
Avui he necessitat de tú
Assedegar-me de tu,
Perquè ets Font d’aigua,
Font de llum,
Font de Calor,
Font de calidesa.

 

                                                                V



Quant poso la meva consciència
En el meu “hara”
M’endinso en la meva respiració,
en la respiració de Tú, que
Éts l’Univers sencer
Més enllà de paraules que delimiten.

M’assereno en la respiració cósmica
Com en un punt en l’Univers
Jo sóc Tú, Font Divina!.

 
El meu Déu,
La meva Deesa
No té nom,
No té forma,
Per què l’ha de tenir?
No pots agafar-la
I emmarcar-la en rigideses pròpies

De l’infant personalitat.
Si fos així-
Ja no series Tu en l’innombrable,
Ja no et sentiries
Cosmos,
Univers,
Respiració cosmica!

 

                                                                 VI

 
La personalitat
Perd, es perd, (ens perdem)
Quan volem agafar, posseir
agafar idees i etiquetar per poder caminar,
Segons la seva única mirada.
Vol posseir, manipular i fer que els demés ho vegin segons la personalitat de cadascú.
Aleshores,
Perdem!

Perdem
Al camí,

            De retrobar-nos amb humiltat,

            Amb un-a mateix

            En

                        El

                                   Punt cósmic,

                                   Que és l’Univers, estrelles

                                   Mar immens de nebuloses, galaxies

                                   Planetes, Vida!, Consciència!, Amor Essencial! Llum!

 

 



 







 

 

jueves, 15 de noviembre de 2012

Montserrat Figueres en el seu “CD Lux Feminae”, diu:


"Donar les gràcies és reconèixer que no estem sols i que compartim camí amb els qui ens acompanyen"

La primera vegada que vaig escoltar un cd de “ Montserrat Figueres”, va ser  un dia del meu aniversari. En la portada del cd “Lux Feminae”, surt ella. Vaig quedar contemplant-la i vaig sentir que ens comunicàvem sense paraules... 
Ja només amb la primera cançó del seu CD, -O'Lux, del Codex de las Huelgas, s.XII- vaig veure la llum de la que ella parla. I això ja va ser prou per sentir que per mí, és una de les meves cantants Indeprofundis.


Des del meu Indeprofundis,  gràcies a Montserrat Figueres, per la seva Llum, per el seu Silenci profund, per la seva Veu i la seva Humanitat.








Montserrat Figueres, (Barcelona, 15 de març de 1942 - Bellaterra, 23 de novembre de 2011). Soprano catalana, especialitzada en Música Antiga.

lunes, 12 de noviembre de 2012

Reflexiones acerca de la Muerte...

 



Vivo sin vivir en mí,
y de tal manera espero
que muero porque no muero… (San Juan de la Cruz)
 
                                                             ******



"Entre tantos quehaceres
y tan urgentes
me olvidé
de que también es preciso morir
...
irresponsablemente
desatendí esa obligación
o la asumí de un modo superficial
...
a partir de mañana
todo cambiará
...
empezaré a morir cuidadosamente
con inteligencia y optimismo
sin perder un solo instante".


TADEUS ROSEWICZ


 

                                                             ****

                                                     



¿Porqué me atrae tanto la Muerte?
 
Siempre me he sentido atraída por la Muerte y últimamente siento además que “estoy muriendo”. Es una sensación sutil, pero la siento.
Es una muerte de conciencia, de valores, obsoletos, de valores que han sustentado mis 49 años de “sufrimiento”, un sufrimiento “interno”, obsesivo, “autoagresivo”. Dicen que somos un espejo para cada uno de nosotros. En todos los estudios que he hecho Siempre Me he buscado en el otro (individuo), o en los estudios, la carrera.

8 años de psicoterapia Gestalt, 12 años de meditación zen, 3 años de terapia reiki, años de perseverancia en el autoconocimiento, años de una muerte lenta en unión de un ir ampliando la consciencia, un ir “batallando” duramente con esos valores autodestructivos que pierden sus raíces “más allá de las edades….
 
Ahora comprendo que como decía en el poema, *San Juan de la Cruz, mi vida no era la Vida, y yo ya estaba muerta, porque realmente no me MORIA y no podía por tanto vivir la VIDA. Es precioso ese poema, que habla de esta angustia “existencial”, de ese “sinsabor”, de ese“no vivir”, aun cuando se viva, pero esa no es la Vida.

Sí, Deseo, una INDEPROFUNDIS MUERTE, para Renacer a la Verdadera Vida!
 
                                      
                  
                                           ****



La aproximación a esta palabra tabú….LA MUERTE, me ha hecho explorarla naturalmente, sobretodo, porque creo, sí en la muerte y que después de ella siempre “Hay Vida”, ya sea con este mismo cuerpo, o con un cuerpo energético diferente, o sea, más allá de este planeta tierra.

He explorado, con las personas (mayores o ancianos) que han querido hablarme de lo que sentían o pensaban de la muerte.

Desde personas que decían “haberse topado con ella en la guerra “civil”, y por eso ya no la temían, o porque tenían ideas religiosas, o expresando su rabia o desconcierto: “-porqué habían de vivir ellas teniendo 90 años y otros a los 15 años morir?”.

En definitiva, DAR ESPACIO a este tema, es DAR ESPACIO al “Indeprofundis”, de cada persona, es permitirle“limpiar”, “sacar tabús, miedos.., ”animar”hacia la libertad interior, “animar” a respirar con tranquilidad, permitiéndoSe la Serenidad frente a este tema.

La vida y la muerte van juntas de la mano. Y como dice Tadeus Rosewicz, es tarea de Ya! Entregarse con los brazos abiertos, a esa luz que Es, Para mí: Indeprofundis.









 


 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 
 


 
 
 
 

 






 

 

 









 
 
 

                                                                



      



 

jueves, 8 de noviembre de 2012

POESIA


Poesia, cançó de l’anima,
Alé, del meu cor,
Ales que fan volar la meva ànima
I em sento alleugerida

 
Bellesa de paraules,
Bellesa per bellesa,
Música, ritme, bellesa
Expressió humana i divina
Que inclou la dualitat, la sorpresa, el dolor,
L’amor, el patiment,

 
Bellesa que expressa el ser humà
Batec d’ales en un obrir i tancar els ulls
Batec d’ales que omple eternitats!
Travessa el cel, innumerables vides,

Com un llampec,
Veu nocturna que sento ara i
Comparteixo amb el meu cor
I em nodreixo de tendresa, d’amor
D’intimitat i bellesa.

 

EM SOC COMPLEXA


Em sóc complexe per a mi mateixa
No sé si tinc molts amics,
Tinc pocs, perquè de mena no confïo.
I d’altre banda, continuo aprenent de mi,
Amollant dins el meu cor,
Confiant, aprenent a confiar en la meva propia força

 
A vegades, des d’un camí de ravia,
A voltes des d’una nova vivencia de la tristesa.
Una tristesa més lleugera
Una tristesa que m’està ajudant a VIURE des de la acceptació.

 
A voltes les coses venen com venen,
I estic cansada de anar contra d’elles,
Vull aprendre, estic aprenent a nadar amb elles
I no contra d’elles.

 

jueves, 1 de noviembre de 2012

Pregària Nocturna


O Déu Pare-Mare, doneu-me ales per volar,
Ales per sentir la llibertat del meu cor, que
Dins el meu cos pesa i em costa saborejar-te
Saborejar el meu amor, la meva llibertat

 

O Déu Pare-Mare, ajudam a trascendir, les penes
Ajuda’m a trascendir, l’odi i la ràvia,
Ajuda’m a trascendir al dolor, la pena i la tristesa
Ajuda’m a alleugerir la tristesa

Que em sigui lleuger caminar amb la tristesa
Que pugui viure cada dia un pas més
Que aprengui a aceptar la vida tal cual vé.

Déu Pare-Mare, ajudeu-me, doneu-me força,
Força per continuar vivint,
Força per caminar sentint angoixa, tristesa,
Obstacles.

Déu Pare-mare, que el meu caminar sigui ferm
Que el meu caminar sigui dolç,
Que el meu caminar sigui amb pau,
Que el meu caminar sigui amb força


I pugui jo salvar als obstacles, no evitar-los,
sí caminar amb ells amb peus lleugers.
I que tot i així, em continui Estimant,
em continui Acceptant,
em continui Perdonant,
com aprenc a estimar, a acceptar, a perdonar als altres,
I continuar fent el meu camí.

Déu Pare-mare, doneu-me llum,
Doneu-me ales, que el meu pelegrinatge no es faci feixuc.
Que l’alegria sigui serena,
Que la alegría sigui lluminosa
Que aquesta llum sigui de foc,
Però de foc que no cremi, sino que em nodreixi

De fortalesa, de llum, de fermesa, de discerniment!
Déu Pare-mare, us donc les gràcies.
Laura t’estimo i continuo caminant!.

DAR y RECIBIR

Dar y recibir, no tengo equilibrado el tema. Doy.. pero me cuesta recibir, ¿Doy? ¿Recibo? Abrir más el corazón, To...