No sé què dir...

Sento una necesitat imperiosa d’escriure…

I a voltes no sé què dir,
sembla com si l’aixeta ja no degotés.

I m’escolto en silènci
i des del silènci escolto la respiració
i em deixo bressolar per ella
Com el mar,
com les onades...

Petites maragdes,

ocells de colors,

Vitralls de foc,
Alegría lluminosa!

Per fí, ha sortit!

Una cançó,
Un poema,
Una flor,
Un tresor.

Per Tú, per Mí,
Gràcies!