Agraïment

Gràcies laura,

per ser considerada,
fer cas de la teva intuïció,
Estimar-te.

Gràcies laura,

per aturar les teves obsessions,
que són aggressions,
ignorancia, manca de llum.
Oh Laura, gràcies!

Gràcies laura per estimar-nos,

no pots dir-te
ni que un bri de tu, has deixat
d’estimar-te
si fos així,
ara, no series aquí
Sento amor i agraïment per tu.

                                                                      II
 

Ets i som, un esperit fort, valent.

Ets una dona combativa
en el silenci, en la paciencia,
en el camí del desert que has atravessat
durant “temps”, en el –no temps- d’aquest univers immens,
en aquesta encarnació.

M’omple de joia haver-te acompanyat.

Juntes hem plorat,
atravessant paratges foscos
on la vida és sota terra.

Amb humiltat, hem, has alçat als ulls

a la Llum de tota Llum.

 

Ara, laura, sento calidesa en aquest espai-temps
per tu, essent amb tu.
El foc, càlid I humit,
caliu de tota vida.

Reneix!

Sura del fons del teu ésser,
com un tauló de fusta al mar.

                                                         

                                                                       III

Bressol d’amor,
niu de comfort,
sento una expansió d'amor essencial,
Per fí!
Gràcies laura
per la teva calidesa nascuda,
per la teva força d’esperit,
per continuar caminant.


                                                                IV

 

Alço als ulls interiors

al Déu Pare-Mare,
Sol de sols,
Font de fonts,
Nom innombrable
Calidesa, fortalesa
No aparto als meus ulls de tú
I tota jo envoltada de tu.

Que cada respiració de mi

Sigas Tu en Mí.
Avui he necessitat de tú
Assedegar-me de tu,
Perquè ets Font d’aigua,
Font de llum,
Font de Calor,
Font de calidesa.

 

                                                                V

Quant poso la meva consciència

En el meu “hara”
M’endinso en la meva respiració,
en la respiració de Tú, que
Éts l’Univers sencer
Més enllà de paraules que delimiten.

M’assereno en la respiració cósmica
Com en un punt en l’Univers
Jo sóc Tú, Font Divina!.

 

El meu Déu,
La meva Deesa
No té nom,
No té forma,
Per què l’ha de tenir?
No pots agafar-la
I emmarcar-la en rigideses pròpies

De l’infant personalitat.

Si fos així-
Ja no series Tu en l’innombrable,
Ja no et sentiries
Cosmos,
Univers,
Respiració cosmica!

 

                                                                 VI

 

La personalitat
Perd, es perd, (ens perdem)
Quan volem agafar, posseir
agafar idees i etiquetar per poder caminar,
Segons la seva única mirada.
Vol posseir, manipular i fer que els demés ho vegin segons la personalitat de cadascú.
Aleshores,
Perdem!

Perdem

Al camí,

            De retrobar-nos amb humiltat,

            Amb un-a mateix

            En

                        El

                                   Punt cósmic,

                                   Que és l’Univers, estrelles

                                   Mar immens de nebuloses, galaxies

                                   Planetes, Vida!, Consciència!, Amor Essencial! Llum!