Quatre
ratlles que vaig mirar-me, i haver anat a moltes exposicions a Barcelona d’art
contemporàni i abstracte, em van ajudar a passar la selectivitat. Però això són
figues d'un altre panera...
I aquesta curiositat per conèixer la subjectivitat del pintor, és la que em va atraure a anar a una petita exposició a Barna. I allà, al saber del seu pensament, em vaig trobar amb una sorpresa…
En la vida,
ell recorda la fascinació i estimulació per el color que sentía ja de nen.
Kandinsky va estudiar pintura, dibuix; piano, violí, violoncel, dret i economía.
Per ell la música i la pintura tenen un nexe, una relació.
Les
primeres obres estan inspirades en el món de la música, del que prenen fins i
tot els títols.
El 1889, va
formar part d’un grup d’investigació etnográfica que va viatjar a Vólogda, al
nort de la regió de Moscou.
En el llibre -Mirades retrospectives- explica que les casas i les esglèsies eren decorades amb colors brillants i que a l’entrar dins d’elles, sentía que es movia dins una pintura.Tres influències decisives, corprenedores: “El Paller”, de Monet, (impresionista), “el Lohengrin” de Wagner i espiritualment per la Helena Blavatsky (1831-1891), la exponent de "la Teosofía". La Teoría teosófica postula que la evolució del ser, s'expressa en 3 aspectes: l'esperit, l'ànima i el cos humà en l'univers. Es la consciencia que va viatjant, evolucionant del punt a la forma.
Lligant la Teosofia amb la espiritualitat de Kandinsky i com l'expressa pictòricament, seria aquestes 3 formes que evolucionen en 'univers, el cosmos, des de mons més formals a més espirituals, més etérics i això en la seva pintura seria com el "punt" o el "cercle" seria (l'esperit:esencia de llum, que representa amb el color negre, la major part dels seus quadros; el "triangle", seria l’ànima, que s'expressa a través del COLOR , i la forma, el "quadrat" , l'expressió pictòrica.
Al 1938, aparegué en una revista d'art: "Vingtième siècle", el nº 1, aparegué un article en el que diu una cosa molt interessant de l'art, que és al mateix pensament de la Teosofia en la espiritualitat:
"Todas las artes provienen de la misma raíz.
Por consiguiente, todas las artes son idénticas.
Pero lo misterioso y lo precioso es que los -frutos-,
procediendo de la misma fuente, son diferentes".
Es sabut, que Kandinsky era molt crític en els crítics d'art més materialistes, en el sentit que no "es deixaven sentir" el veure la pintura. En Kandinsky recomanava que et deixessis "sentir" al que el quadro et deia. El més important, era l'interior, la subjectivitat qui manava en la observació del quadro.
Els llibres de Kandinsky (De l'espiritual en l'art-1910), es van fer eco d’aquesta doctrina espiritual.
Amic del
músic Shöenberg, (teóric del dodecafonisme), i coneixedor de totes les corrents
avantguardistes que circulaven en l’Europa dels principis del segle XX.
El 1912, escriu el 1r. tractat teòric sobre l’art abstracte: (De l’espiritual en l’art), i parla d’una nova época de gran espiritualitat i de la contribució que hi fa la pintura. L’art nou ha de basar-se en un llenguatge de color i Kandinsky aporta les pautes sobre les propietats emocionals de cada to i de cada color; a diferència de teories sobre el color més antigues, ell no s’interessa per l’espectre sinó només per la resposta de l’ànima envers els colors.
L’anàlisi sobre les formes i els colors de Kandinsky no resulta de senzilles associaciones amb idees, sinó de la experiencia interior del pintor. Va pasar anys creant pintures abstractes, sensorialment ricas; treballant sense descans, observant les seves pintures i les d’altres, tenint en compte els seus efectes, sobretot en el color.
Kandinsky,
com alguns artistes, tenía sinestesia. Capacitat per “escoltar colors”, “veure sons”, i percebre
sensacions gustatives al tocar un objecte amb una textura determinada”.
(Composició VII) 1925
I ho veiem en el que diu en el seu tractat:
I ho veiem en el que diu en el seu tractat:
De l’espiritual en
l’art (1911):
En general, el color és el mitjà per
a exercir una influència directa sobre
l’ànima. El color és el teclat. L’ull, el martellet. L’ànima és el piano amb
tot el seu teclat.L’artista és la ma que fa vibrar adecuadament l’ànima humana,
tocant una tecla o altre. D’aquesta base, en direm principi de la necessitat
interior.
Respecte a la diferencia entre forma i essència:
A Mirades retrospectivas-1913 diu:
“Sentia amb una intensitat i una claredat creixent, que no és l’element formal, al que importa en l’art, sino el desig interior.
Després d’un llarg temps, vaig resoldre el problema de l’art, i només va ser, a partir del desig interior, que és capaç en tot moment de trencar qualsevol regla i límits coneguts.
Per a mi, el domini de l’art s’anava separant més i més del domini de la natura, fins al dia que els vaig poder experimentar tots dos com a regnes completament independents.
De l’espiritual en l’art (1911):
“El blanc, considerat sovint la negació del color (a causa especialmente dels impressionistes, que no veuen –el blanc en la natura-), és el símbol d’un món on han desaparegut tots els colors com a qualitats i substàncies materials. Aquest món es troba tan per damunt nostre que no ens arriba cap so. Únicament sentim un gran silenci que, representat en termes materials, ens sembla un mur infranqueable, fred i indestructible, que s’allarga fins a l’infinit. Per aquest motiu, el blanc també influeix sobre la nostra ànima com un gran silenci, que per a nosaltres és absolut. Interiorment és com l’absència de so, comparable en molts casos a les pauses musicals, que només són la interrupció momentània del curs d’un moviment o un contingut musical, sense constituir la conclusió definitiva d’aquest procés. És un silenci que no és mort sinó ple de possibilitats”.
“El blanc, considerat sovint la negació del color (a causa especialmente dels impressionistes, que no veuen –el blanc en la natura-), és el símbol d’un món on han desaparegut tots els colors com a qualitats i substàncies materials. Aquest món es troba tan per damunt nostre que no ens arriba cap so. Únicament sentim un gran silenci que, representat en termes materials, ens sembla un mur infranqueable, fred i indestructible, que s’allarga fins a l’infinit. Per aquest motiu, el blanc també influeix sobre la nostra ànima com un gran silenci, que per a nosaltres és absolut. Interiorment és com l’absència de so, comparable en molts casos a les pauses musicals, que només són la interrupció momentània del curs d’un moviment o un contingut musical, sense constituir la conclusió definitiva d’aquest procés. És un silenci que no és mort sinó ple de possibilitats”.
Carta a Arthur Jerome Eddy (1913):
“Tot el que podría dir de mi mateix o dels meus quadres només pot tenir una relació superficial amb el sentit artístic pur. L’observador ha d’aprendre a mirar el quadre com a representació gràfica d’un estat d’ànim i no pas com a representació de certs objectes”
“Tot el que podría dir de mi mateix o dels meus quadres només pot tenir una relació superficial amb el sentit artístic pur. L’observador ha d’aprendre a mirar el quadre com a representació gràfica d’un estat d’ànim i no pas com a representació de certs objectes”
(El Judici Final ) 1912
Diu a Mirades retrospectives (1913):
Tot i que també trobem quadros on la forma és majoritaria envers el color, són com si fossin “els apunts en brut”, que després en la seva obra pictórica agafaran color mitjançant l’aquarela o l’oli.
Tot i que també trobem quadros on la forma és majoritaria envers el color, són com si fossin “els apunts en brut”, que després en la seva obra pictórica agafaran color mitjançant l’aquarela o l’oli.
Mirades retrospectives (1913):
“Crec que la filosofía futura, a més de l’existència dels fenòmens, també n’estudiarà l’esperit amb una atenció especial. D’aquesta manera es crearà l’atmosfera que farà que la humanitat en general sigui capaç de sentir l’esperit de les coses, de viure aquest esperit encara que del tot inconscientment, de la mateixa manera que la gent en general viu encara inconscientment l’aspecte extern de les coses, i això explica la complaença que experimenta el públic amb l’art figuratiu. No obstant això, caldrà tenir prèviament l’experiència espiritual en els fenòmens materials, a fi de poder ser capaç d’experimentar l’espiritualitat en els fenòmens abstractes. A través d’aquesta nova capacitat, concebuda sota el signe de “l’esperit”, s’arribarà al gaudi de l’art abstracte, és a dir, absolut”.
(Munich a la Tardor)
Al conèixer
la seva manera de pensar i sentir envers l’art, una de les coses que m'ha agradat, és que era un "buscador" nat de la espiritualitat en la pintura. Com diu en els seus llibres, "va estar buscant i rebuscant, pintant i pintant, patint fins i tot, per "SENTIR" que aquella forma pictòrica representava al que sentia, al que volia i desitjava.
Tinc la sensació que cercava la SINTESI, aquest PUNT, l'Esperit, en la seva pintura, i que segons ell va aconseguir.
Els quadros on el color o colors són
predominants em porten més calidesa, que els que són a tinta xina o traços en
negre.
També he tingut el sentiment de la seva lluita interior, en els quadros de formes de color negre o on és ple de coses. Lluita per "cercar" aquesta nova forma d'expressar la espiritualitat en l'art.
Altre cosa que també m'ha agradat és que era un teòric de la art, al ser un "buscador", jo diria de la "veritat" o del saber espiritual en la pintura, necessitava crear un cos, una doctrina pictòrica. Va ser per mi, un innovador, un precursor, un sintetitzador de la pintura i de l'art en general. Un home intel·ligent, sensible, versàtil. Un artista.
Per mi els
colors són importants, i sento que em dónen vida, energía, entusiasme. I és
interessant la comprensió que té de la Teosofia i com la expressa en la seva
pintura. Amb el punt, el cercle i el triangle. Expressions pictòriques més
abstractes, de les etapes més posteriors al 1913. També ha estat interessant per mí, la capacitat que tenia de "veure la música" o notes quan pintava un quadro, com si veiés l'esencia de la música i la esencia del color en relació, o una cosa que porta a l'altre, un llenguatje comú, expressat de diferents formes. Per això crec que Kandinsky va ser un precursor, del que seria més endavant l’art abstracte en Picasso, Miró,….
Penso que l’art en
totes les seves formes d'expressió a principis de segle XX,(literatura, pintura, música,
arquitectura), conjuntament amb la filosofía, psicología i ciència, va ser molt
innovadora, trencadora, com una “irrupció de llum”, entesa com a coneixement
interior cap enfora, un coneixement que duia l'ànima, l'ésser al encarnar a la terra i va donar la possibilitat d'obrir unes portes a molta més gent, "de sabers", que durant segles van estar reprimits en l'inconscient colectiu. Sabers aquests expressats en (la pintura: irrupció del color i la llum, amb molta potencia), música clàssica, arquitectura, filosofía, psicologia (Freud, Jung, i d'altres), ciència...
No obstant, abans del segle XX, havien hagut pintors, individualment que ja havien tocat el tema de l'inconscient, o surrealista encara que d'una manera potser inconscient, com (El Bosco, Goya). Em refereixo a noves formes d'expressió més subjectives.
------------------------
BIBLIOGRAFIA:
-Wikipedia.
-Vassily
Kandinsky: la revolució del llenguatje pictòric. Obres procedents del Centre
Georges Pompidou.
-Kandinsky:
la dissolució de la forma 1900-1920.Obres.
-La Gramática de la creación. El futuro de la Pintura. W.Kandinsky. Ed. Paidós Estética, 1970.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Hasta ver lo escrito