Aprenc a caminar
enmig de dues torrenteres.
Es difícil el camí,
a vegades estic a la dreta
i no m'assereno,
no comfio en mí,
en el meu propi poder
i aleshores,
llenço pedres els de l'esquerra
juntament i en complicitat amb l'altre
A voltes estic a l'esquerra
i llenço pedres els de la dreta...
quin tedi !
estic cansada d'aquesta partida delnoacabarmai
He posat un límit,
Prou!
Em mantenc al mig.
Entre dos focs camino.
No és fàcil,
però quí ha dit que ho sigui?
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Hasta ver lo escrito