cantat preciosament per Arianna Savall,
els ulls se m'humitejan...
"Aquest camí tan fí, tan fí"...
Es d'un poema de Josep Carner.
Em recorda aquesta primera línia el llibre del "Baghavad Gita", el camí d'Arjuna, quan camina per un camí, tan fí, tan fí....
Por "el filo de la navaja", com es diu en l'argot esotéric.
La vida, que jo camino, sempre la he sentida per un camí molt fí, molt fí
Si giro a l'esquerra, batzegada!
si giro a la dreta, batzegada!
Només puc continuar caminant
per aquest camí tan fí, tant fí...
"Agraeixo a la cantant Arianna Savall, no solament per cantar aquest poema de Josep Carner, que no coneixia d'ell, sinó per la música a l'arpa en aquest poema així com la seva veu".
Aquí us deixo aquesta cançó:
Aquest camí tan fi, tan fí,
qui sap on mena!
És a la vila, o és al pi
de la carena!
Un lliri blau, color de cel,
diu: -vine, vine!
Però -no passis! diu un vel
de teranyina
Serà drecera del gosat,
rossola ingrata,
o bé un camí d'enamorat,
colgat de mata!
és un recer per adormir
qui passi pena?
Aquest camí tan fí, tan fí,
qui sap on mena?
Qui sap si trist o somrient
acull a l'hoste?
qui sap si mor sobtadament
sota la brosta?
Qui sabrà mai aquest camí
a què em convida!
I és camí incert cada matí,
n'és cada vida !
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Hasta ver lo escrito