Símfonia d'Olors...

He viscut dos anys envoltada d'alzinars, pins, camps sembrats, flors, insectes, cel obert, núvols blancs i muntanyes...

Olors de ventalls de colors, omplien els meus pulmons.

A vegades les olors no eren tan diferenciades, però la olor sentida per mi, era signe d'ecología, del bon fer de la naturalesa, amb els seus ecosistemes i per tant, amb la no gaire "empremta humana".

 

No nego que a voltes, aquesta "petjada humana", aquest ecosistema que és el ser humà, deixava també, "infectes olors", i al pitjor, és que n'era conscient de la prohibició que havia de fer-les... Olors, nocives, per a nosaltres mateixos i nocives en l'ambient que viviem i vivim. Però ja sabem com és la COBDICIA HUMANA ajudada per la "inconsciència profunda", del mal que generen els seus efectes, en l'àmbit de la Salut.

 

Però suposo que posen en pràctica allò que deia Góngora: -"ande yo caliente... y ríase la gente"..., mentre jo guanyi uns calerons, què mes dóna si la gent ens omplim de tóxics en els nostres pulmons, total, si d'aquí a 4 dies la palmarem!!.....

 

Tot canvi esdevé un temp d'adaptatge en l'entorn que vivim.

 

Ara, visc en un poble envoltat sí de pins i alzinars, flors i insectes, de muntanyes i congostos, però no visc al camp.

Sí que els meus ulls, el veuen i quan m'apropo molt, l'oloren, però en la actual proximitat, ara tinc, pisos devant, veïns al damunt i al davant, cotxes que passen per la carretera,

i un altre simfonia d'olors molt diferent, a la que m'hi havia acostumat ara fa dos anys...

 

Ara, m'omple sí d'alegria quan baixo del tren, i veig les muntanyes al lluny i respiro, respiro l'olor, l'aroma de muntanya, una aroma ben diferent de la ciutat de Barcino,

i la del meu carrer. Ara, quan surto ja de casa meva, en ocasions diverses, em saluda la simfonia d'olors composta per lleixiu, benzina, grasa més brutícia, olor rància...

 

Una símfonia pèsima!.

 

Sort, sort, que dura poquet, sort!