La veu Humana....

El primer cop que vaig sentir la veu de Ferràn Savall i Figueres, vaig palpar una veu (femenina i masculina), una veu amiga, una veu equilibrada, profunda, humil, tendre, delicada, amorosa en la delicadesa.

Diverses coses em suggereixen algunes peces de les que interpreta, "un almuecin" elevant la veu al cosmos, a la unitat divina i sagrada de tot allò que ens envolta, una veu que em fa cantar amb força i que m'eleva amunt, amunt per "tocar" al cel i sentir-me lliure, una veu que canta amb llibertat fent sinuositats tendres, delicades, una veu que canta des de l'ànima profunda.

Ser humà, envoltat de música, de silencis creatius, de sonoritats, d'humanitats àmplies pel que fa a la seva família, música, també.

Vull compartir amb vosaltres aquesta peça del segle XVII, de Marin Marais, que Ferràn Savall i Figueres, transcriu a la tiorba, i a la seva veu, ànima profunda. Alhora que agrair-li la seva llum, la seva humiltat, la seva sensibilitat musical i al seu amor que vessa per la seva veu.

Del CD, Música Nocturna: Cançò: "Les Voix Humaines", de Marin Marais, per Ferràn Savall i Figueres.