Escriure és un ofici...

Escriure que és un ofici, que quan el deixes momentàniament, la necessitat avisa, l’atracció et porta a deixar el cor afluixat i la veu interior que parli suaument paraules, frases amb sentit.

Els meus passatges en aquests moments són d’interiors…
Avellutats, càlids, caminen lentament per un jardí interior, de fulles de tardor, moltes a terra com catifes, unes als arbres, mandroses de deixar-se lliscar cel avall, terra amunt.

Passejo, silenciosament amb solitud nutridora,
M’agradaria saber que estic sola, de veïns al cap
Nua, que no em cal preocupar-me.

Només caminar silenciosament

i que fos etern aquest caminar
segons eterns,
Temps que s’eixampla.

Parlo amb l’aire que respiro
Però el meu parlar és un silenci
de paraules, comunicació autèntica

Des del silenci,
des dels ulls del meu interior
respirant tota jo en conjunció amb l’univers que m’envolta.