Un dia qualsevol

 

 

 

 

Avui he pres al sol

sentada al banc del parc,

notant la calidesa

i després la cremor

a la galta.

 

Al meu cos cansat

i jo endins

empesa per una atracció

interior,

a estar dins meu,

amb calma,

amb ulls closos.

 

He navegat pels

meus silencis,

mirant el cordill de la meva sabata

deixant que tot el sol

m'envoltés,

m'agafés...

 

I jo sentada al banc del parc,

escoltant també el brugit

dels cotxes,

aliena però al soroll,

fixava la mirada en el color

verd de les meves sabates.

Un dia qualsevol,

d'un dissabte assoleiat.