Núvols molsuts,
blancs esponjosos
passejant per cels turqueses,
vorejant camins cels grisos
Passa el temps,
observo la llum que s'esmicola per darrera el núvol
i tota brillantor darrera el rostre del núvol
em mira.
M'he entossudit a pintar núvols
estic aprenent.
No em surten com els veig,
la llum que irradia amb força
el rostre dels gassos
formant un cos,
un volum
anomenat Núvol.
No li dono massa voltes
el cap, es clar!
Imprimeixo la meva energia
en la constancia
d'una obra.
No defalleixo,
només si estic cansada
i aquest descans
m'origina una creativitat
i una millora en el meu cos,
en el meu ànim.
Ja no és temps de gandulejar
ja no hi ha espai
per no crear.
Es temps d'acció
serena, constant,
amorosa.
Voluntat al servei de la bellesa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Hasta ver lo escrito