Talment com
una estatua,
estic cincellant,
picant la pedra,
donant forma
a la meva vida,
amb paciéncia,
paraula mágica
amb constància,
paraula sagrada.
Amb amor,
paraula
profunda
amb plaer,
paraula mágica...
I d’aquests
actes
en surt una
figura,
va sorgint
de la pedra abstracta
de l’informe,
del no res,
una figura.
Al
principi, doncs no es veu
sembla sorgir
una cama,
una ma
un peu.
Després va
sorgint mig conjunt,
el tors, els pits, el melic..
el coll, els braços,
el cap.
Talment,
una figura,
una actitut,
un estar
viu.
La meva
vida va corrent
per rierols intuïts però no recorreguts
I ara, són caminats…
Camino
entre roses,
entre pètals
de fragàncies
etèries,
però ...
alguna espina
em fereix,
No vulguis
aturar-la! Noia,
Deixa-la
anar,..
No t’hi
vulguis aferrar…
Ja ha
passat!
Has sentit
el dolor,
has vist l’error,
ara ja
està!
Continua dibuixant
deixa't sentir el plaer de nou,
impuls del continuum vital.
Deixa't sentir
el teu nou cos,
gaudint
amb les noves companyies que et dur la vida
I continuo
creant i modelant la meva vida
com si d’una
figura que va sorgint de la pedra
es tractés...
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Hasta ver lo escrito