Creant una figura

Talment com una estatua,

estic cincellant, picant la pedra,

donant forma a la meva vida,

amb paciéncia,

paraula mágica

amb constància,

paraula sagrada.

Amb amor,

paraula profunda

amb plaer,

paraula mágica...

I d’aquests actes

en surt una figura,

va sorgint de la pedra abstracta

de l’informe,

del no res,

una figura.

Al principi, doncs no es veu

sembla sorgir

una cama,

una ma

un peu.

Després va sorgint mig conjunt,

el tors, els pits, el melic..

el coll, els braços,

el cap.

Talment, una figura,

una actitut,

un estar viu.

La meva vida va corrent

per rierols intuïts però no recorreguts

I ara, són caminats…

Camino entre roses, 

entre pètals

de fragàncies etèries,

però ...

alguna espina em fereix,

No vulguis aturar-la! Noia,

Deixa-la anar,..

No t’hi vulguis aferrar…

Ja ha passat!

Has sentit el dolor,

has vist l’error,

ara ja està!

Continua dibuixant

deixa't sentir el plaer de nou,

impuls del continuum vital.

Deixa't sentir

el teu nou cos,

gaudint

amb les noves companyies que et dur la vida

I continuo creant i modelant la meva vida

com si d’una figura que va sorgint de la pedra

es tractés...