Impaciència meva,
d'on surts?
per què tan ràpid vens a mi?
Tota esporugida, tremolosa.
El pis sembla un terratrèmol,
tot es mou!
Impaciència meva
què t'ha passat?
quina guspira s'ha cremat
i no t'ha dat temps a salvar?
Impaciència meva
vina al meu costat,
juntes a tocar.
Sentint al suau ritme
de les onades dels meus
pulmons, entra i surt
pels narius, lliscant suaument
l'aire que ens dóna vida!
Impaciència meva
vine que t'acaroni.
No passis pena, no,
ni por, no.
Als meus llargs braços
entendridors t'assedegaran.
I quan menys ho esperis
impaciència meva
en una flor
pacient et convertiràs!
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Hasta ver lo escrito