Impaciència...

Impaciència meva,

d'on surts?

per què tan ràpid vens a mi?

Tota esporugida, tremolosa.

El pis sembla un terratrèmol,

tot es mou!

Impaciència meva

què t'ha passat?

quina guspira s'ha cremat

i no t'ha dat temps a salvar?

Impaciència meva

vina al meu costat,

juntes a tocar.

Sentint al suau ritme

de les onades dels meus

pulmons, entra i surt

pels narius, lliscant suaument

l'aire que ens dóna vida!

Impaciència meva

vine que t'acaroni.

No passis pena, no,

ni por, no.

Als meus llargs braços

entendridors t'assedegaran.

I quan menys ho esperis

impaciència meva

en una flor

pacient et convertiràs!