Sóc com l'aranya
teixint el meu vestit,
el que duc en el present.
A voltes descanso,
a voltes
dibuixo, pinto,
teixint retalls
que són pur experiment
de colors
de sensacions
que van colpin d'admiració
el meu cor.
Texeixo cada dia,
cada segon.
No deixo ja
cap fil desencaixat
no deixo que cap núvol
enfosqueixi
el que he teixit,
i perllongo
el teixir com l'acte vital.
I si per algún motiu
passa un núvol fosc...
respiro,
respiro per acceptar-lo,
però cuido de no quedar-me
atrapat en ell
giravoltant com un disc
obssessivament.
El deixo anar, el fosc del núvol
el dolor del núvol...
i segueixo teixint com l'aranya,
pacientment
des del meu ser...
Reconec que a voltes
m'amullo tota jo a la mandra
que desitjo fugi de mí
Intento entendre-la
i és bó,
perquè deixant-la fer
descobreixo que porta en el seu sí
la llavor d'un cansament.
I llavors li donc
un camp, una plana
perquè s'estiri,
per descansar, reposar.
Aleshores, tot d'una
com les onades que arriven a la platja,
la mandra s'acaba
i apareix
aquell moviment
seré, que em porta
a altre lloc.
En pau i en calma
enfilo el meu treball.
No hi penso gaire
no vull deixar
portes obertes a una mandra que rebutja
l'estat pur de la joia i l'entusiasme
d'estar viva,
i agrair en tot moment
la vida, a la Vida!
Quan penso en tu
penso en mí
poso consciència
a la meva respiració.
Aleshores apareix ella,
que sóc Jo, -l'esperit!-
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Hasta ver lo escrito