viernes, 16 de octubre de 2015

Paraules, música de l'ànima


Dibuixo l'anatomia de la meva ànima
Sóc cirugiana anímica.
Destrio la toxicitat
de l'aliment,

La rancúnica,
pudor fètida
s'arrapa a la carn rabiosa 
que creix en la foscor del ventre.

Separo la pell fina,
netejo la brossa.

Respiro per no amullar gaire
els meus pulmons a l'aire
carregat de ràbia,
de dolor.

No vull quedar-me atrapada
en la xarxa de la qüotidinitat
que encara visc
compartint un lloc per viure.

Cerco el timó,
em calço les botes de marinera

Navego mar endins,
m'esperen altres ports.








II

He sommiat 
que estudiava les matemàtiques de l'ànima

Serà potser que encara sóc aprenent
de la suma de l'abundor?

A voltes quan les il·lusions s'enfonsen
la resta és la operació que omple el meu cap!

Tot és un embolic,
tot un obstacle

El passat depressiu torna a mi.
Les enfiladisses crèixen ràpit per les vies
de la meva ment 
i del meu cor faig un fangueral.

He de córrer per aturar
la operació de la divisió
i retornar al Sol de la abundó
de la meva voluntat.

Només en la meva convicció i prou.

Es cert,
m'anadono
continuo sent una alumna
en les matemàtiques
de la meva ànima,
que és vida,
que Visc!.





III


Omplo els meus buits
amb l'art.
L'art de la llum i la foscor.
El llapis,
el carbonet,
el paper,
la goma
i el meu Amor.

Em produeix una plaer sorprenent
quan ajudo a nèixer el dibuix que estic
parint, creant,
quan repta per al full blanc.

Es una sorpresa!
una satisfacció que omple el meu cor
els pulmons s'eixamplen,
el temps deixa d'existir,
les manetes del rellotge 
no esquerden el diàmetre 
de l'esfera del temps.

No hi ha entorn,
ni retorn

Tot és un mar de llum,
un espai inconmensurable

Pau i Silènci





IV

Però també 
omplo el meu temps
amb color

Experimentant diferents
textures, llums,
mesclas, colors,
sentits, sentiments.

Em dóna ales per volar

La vida té aleshores
sentit!

Un sentit de llarga caminata

La meva ment s'asserena,
tot té
en aquests instants, 
Vida!

Omplo també
les fulles del meu jardí
de paraules
que flueixen directes
del meu cor.

Després dels moviments,
dels embats, 
frustracions,
l'equipatge de la vida
està a punt 
per a mostrar-se
a través de la poesia









                  





No hay comentarios:

Publicar un comentario

Hasta ver lo escrito

DAR y RECIBIR

Dar y recibir, no tengo equilibrado el tema. Doy.. pero me cuesta recibir, ¿Doy? ¿Recibo? Abrir más el corazón, To...