Núria Rial-catalana-, Montserrat Figueres -catalana-, Ema Kirkby -anglesa-, tres cantants, sopranos especialitzades en música antiga i Ane Brun -noruega-, cantant de música, melodies...
Interpretan segons la seva mirada (diferenta), el mateix texte musical: "Lamento della Ninfa", de Claudio Monteverdi, s.XVI.
Aquí esdevé que la realitat és una construcció de la mirada, de l'ull que la observa (la realitat). I que la construeix a la seva mida, segons la seva necessitat. El problema, esdevé quan hom no coneix les seves emocions, que queden en un terme inconscient i són les que conformen la realitat que crea i pensa que és la única i absoluta realitat. Aleshores, és quan també es trenca tota possible comunicació (amb un mateix) i per tant, amb l'altre. I surten els absolutismes, les rigideses, les enfermetats psicosomàtiques...
Per això és tant necessàri, urgent fins i tot, allò que va dir aquell filòsof: "CONOCETE A TI MISMO".
Per això és tant necessàri, urgent fins i tot, allò que va dir aquell filòsof: "CONOCETE A TI MISMO".
Només des de la consciència de les nostres propies diferencies i similituts ens podrem entendre uns als altres. Jo soc una persona contradictoria, complexe i el coneixement de mí, em fa, més sensible, més cuidadora de mí mateixa, més compasiva, més simpàtica, més humil i més forta interiorment.
I com que som un mirall uns amb els altres, "tal com jo em tracto, tracto als altres".
"El lamento de la ninfa", de Claudio Monteverdi, un mateix texte: similitut.
Núria Rial, Montserrat Figueres, Ane Brun i Emma kirby, cantants, sopranos, dones, cantants, diferents edats, vivències, savieses...: diferenta veu: diferències en similitut de gènere, similitut de sensibilitat, de bellesa...
Núria Rial:
Montserrat Figueres:
Ane Brune:
Emma Kirkby:
Comento, que la última versió, la cantada per Emma Kirkby, anglesa, és la que més s'aproxima al texte original.
