Arreglo al insomnio sorprendente!...

 No sólo la realidad es subjetiva en el ahora y aquí, sinó en el tiempo pasado.

¿Qué quiero decir con esto? 

¿Cómo entendía un hombre del siglo XVII qué era tener insomnio?

¿Y ese mismo hombre, qué hacia o cómo lo hacía o qué tipo de música escuchaba para volver a conciliar el sueño???

En el siglo XXI, cuando no puedo dormir, escucho por ejemplo, una pieza suave de música a piano, lenta, una música de “new age” a sintetizador, algo tranquilo.

Hacia el año 1741, siglo XVII, se cuenta en la historia de la música, acerca de la composición de las “Variaciones de Goldberg”, de Johann Sebastian Bach, (sin saber si es cierto o no), una historia…

"El embajador de Rusia, que era Conde, se hacía acompañar con frecuencia del clavicembalista Johann Gottlieb Goldberg.

El Conde lleno de enfermedades, pasaba muchas noches de insomnio. En esa época Goldberg, -el clavicembalista- dormía en un cuarto contiguo al Conde y las noches en que éste padecía de insomnio, Goldberg, le tocaba alguna pieza para ayudarle a dormir.

Un día el Conde le dijo a Bach que desearía tener algunas composiciones a Clavicémbalo para que Goldberg, las tocara y así poder ayudarle a pasar las noches mejor.  Tendrían que ser unas piezas de carácter tranquilo y alegres.

Bach pensó en la forma musical “Variaciones”: -la armonía vuelve siempre sobre sus mismos giros-.

El Conde quedó gratamente contento, llamandolas “mis variaciones” y siempre las escuchaba.  Bach se llevó una buena gratificación por estas "variaciones".

Y ¿Por qué  hago este comentario con sorpresa para mí?, pues, francamente, yo no podría dormir con esta música, y no porque no me guste, sinó porque es de una rapidez “trepidante”, y para muestra un botón!:

 

Aunque también he de decirles, que en el tema de las "Variaciones", la 1ª Aria, así llamada, es la más lenta y también se incluyen otras más lentas, pero... están entre las trepidantes.

Prueben ustedes, en una noche de insomnio, a escuchar las "variaciones de Goldberg", (pues no todo el mundo tiene el mismo insomnio...),

y si vuelven a conciliar el sueño, agradezcánselo al Conde, a Goldberg y a Bach!

El Mestre Músic....

Johann Sebastian Bach, neix a Eisenach, Alemanya, 21 de març de 1685 i mor el 28 de juliol de 1750 a Leipzig.Membre de la família de músics més extraordinària de la história, amb uns 120 músics. Ell fou un organista i compositor de música barroca alemana.

Bach, va ser un home prolífic, amb molts sentits, tant amb la seva obra, que va compondre (1.080 composicions; 524 són vocals i 470 per a un instrument de teclat i 86 de càmara i orquestrals).

Com amb la seva família. Tingué dues dones, (es va quedar vidu, el primer cop) i de les dues parelles, tingué un total de vint fills (7 amb la primera dona i 13 amb la 2ª). Alguns dels quals també foren músics.


La primera vegada que vaig escoltar la seva música, ja em va impressionar, -Els Concerts de Brandeburg-, que fou una obra dedicada a un músic que li agradava Antonio Vivaldi.
Quan sento la seva música, sobretot instrumental, tinc dues visions  La primera visió, veig com si les seves notes estiguessin construint una catedral ràpidament i ràpidament la desfés, i en aquest “contrapunt” de fer i desfer, neix la veritable música bachiana.

Concert de Brandeburgo, nº6: Allegro

I l’altre visió, sobretot quan toca composicions d’un sol instrument, és, que està coneixent l’esquelet d’aquell instrument (violoncel, orga, violí, viola de gamba, etc..), i està tocant tots els ossos petits, grans, mitjans., la columna vertebral...

Altre cosa important, que vaig aprendre en una audició amb les "Quatre Estacions", de Vivaldi, és que és molt diferent tocar una peça barroca amb instruments del segle XX o XXI que amb instruments de l’època que va ser composada.
Hi ha tota una corrents de músics, directors, que toquen peces amb instruments de l’època, així directors com (Trevor Pinnock, Jordi Savall, Reinhard Gobel, etc.), i francament, es nota la diferencia.

També en una ocasió vaig sentir a un locutor de radio, dir, que la música de Bach era sensual. Em vaig quedar parada, doncs aleshores només coneixia els "Concerts de Brandeburgo”, però anys més tard, al sentir, la 1º peça de las “Variaciones de Goldberg”, vaig recordar-me d’aquest locutor. S'ha de dir que l'original escrit, ho va fer a Clavecí, i la sensualitat de la que parla no és tan notòria com quan la sents a piano.
Bach, és un mestre i continua sent 400 anys més tard. Pianistes clàssics, de Jazz, músics, toquen i experimenten amb la seva música (Keith Jarret, Jacques Louissier, ...).

Si teniu paciència us convido a escoltar la 1ª aria a clave, i després una mirada jazzística de la mà de Jacques Louissier, també de la 1ª aria.

Una cosa que recomano, la audició de Bach, per diversos interprets clàssics o de Jazz, et demana, que et sentis al sofà tranquilament.....

2b. Aria, de les Variacions de Goldberg. Bach, interpretat per: Pierre Hantäi, a clave:

Jacques Loussier, és un músic de Jazz, especialista en la música de Bach.

Bach to Jazz - Jacques Loussier Trio - Goldberg Variacions- Aria:

Que un músic perduri tant de temps, com Bach (i també d'altres...), dóna a pensar que et trobes davant d'un "guia, d'un mestre", no és per tant, que molts músics, sobretot en el terreny del Jazz, l'incloguin dins del seu camp. (Loussier, Keith Jarret, Uri Caine, ...) per anomenar alguns.

Per això agraeixo a Bach la seva música així com els "fans" d'altres àmbits que l'interpreten amb entusiasme i em fan gaudir també.